Cronologia dels Països Catalans i del món

Un dia després de l’atemptat amb bomba en el qual moren tres turistes vietnamites i un guia turístic prop de les piràmides de Gizeh, l’exèrcit egipci llança una ofensiva en la qual són morts una quarantena de presumptes terroristes. És el primer atemptat contra turistes des del 2015.

Responent a la petició de la defensa formulada en la vista oral del 18 de desembre per tal que els encausats per l’1 d’octubre siguin jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Tribunal Suprem dictamina que només jutjarà els 12 acusats per rebel·lió (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquin Forn, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila). Els 6 acusats de desobediència (Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Isabel Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Mireia Boya) seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El president ucraïnès, Petró Poroixenko, decreta la fi de la llei marcial, que va imposar el 26 de novembre a causa d’un incident naval amb Rússia, que tanmateix manté les sancions contra Ucraïna. Poroixenko justifica la mesura (que en principi preveia per a 60 dies) dient que la seguretat del país ja no està en perill.

L’aeroport de Londres (Gatwick), un dels de més trànsit d’Europa, torna a operar amb normalitat després de més de tres dies aturat per una alerta de drons. Com a resultat, es cancel·len o es retarden prop de 1.000 vols i uns 150.000 passatgers en resulten afectats. A les proximitats es troba un dron avariat i s’interroguen dos sospitosos que després són alliberats.

Una quarta part dels treballadors de l’Administració nord-americana suspenen l’activitat. El motiu és el desacord sobre el pressupost, que segons el president Trump ha d’incloure part del finançament del mur amb Mèxic, cosa a la qual s’oposa la majoria demòcrata a la Cambra dels Representants. El tancament (shutdown) afecta les borses de tot el món amb fortes baixades.

El govern espanyol celebra un consell de ministres a Barcelona (el primer des del 1970). S’hi aprova una “reparació” de la figura de Lluís Companys, però no l’anul·lació del judici que el va condemnar a mort, i també la proposta de canviar el nom de l’aeroport del Prat pel d’aeroport Josep Tarradellas. El dia anterior el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, manté una trobada amb el president de la Generalitat, Quim Torra (junt amb ministres i consellers), el resultat més concret de la qual és la voluntat d’oferir una proposta política que satisfaci la societat catalana. Les entitats independentistes consideren el consell de ministres (celebrat el mateix dia de les eleccions del 2017 imposades després de l’aplicació de l’article 155) una provocació i organitzen manifestacions de protesta: al matí, milers de manifestants al davant de la Llotja de Mar, on se celebra. En llocs propers tenen lloc enfrontaments amb els mossos d’esquadra. Es practiquen una quinzena de detencions i 77 manifestants han de ser atesos pels serveis mèdics, un dels quals perd un testicle per un projectil antiavalots. Al mateix temps, davant de l’Estació de França milers de persones assisteixen a un “consell de ministres popular” alternatiu organitzat per Òmnium Cultural. A la tarda té lloc la manifestació unitària que, sota el lema “Tombem el règim” i també sense incidents aplega entre 40.000 i 80.000 persones al passeig de Gràcia. En altres llocs de Catalunya també hi ha manifestacions de protesta.

Jordi Sánchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull abandonen la vaga de fam perquè consideren que s’ha acomplert l’objectiu que el Tribunal Constitucional desbloquegi els seus recursos d’empara. L’anunci de la decisió té lloc un dia després que els expresidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, el president Quim Torra i el síndic de greuges Ribó els demanin en una carta posar fi a la vaga. La vaga de fam ha durat 21 (Sánchez i Turull) i 17 (Forn i Rull) dies.

Prop d’un miler de persones protesten a Andorra la Vella contra les retallades en polítiques socials, la precarietat laboral, l’encariment dels lloguers, les baixes pensions i l’empitjorament de les condicions de vida en general, així com la falta de resposta del govern. És una de les poques manifestacions d’aquestes característiques en la història del Principat, com reconeix el cap de Govern, Antoni Martí, el qual l’endemà anuncia eleccions per al març-abril de 2019.

En un missatge a Twitter, el president nord-americà, Donald Trump, agraeix al secretari d’Interior, Ryan Zinke, els serveis prestats. No queda clar si Zinke ha dimitit o ha estat cessat. La baixa de Zinke és la número 26 de l’administració Trump, en poc menys de dos anys.

Òmnium Cultural celebra a Sabadell la Nit de Santa Llúcia. Com l’any anterior, l’acte ve marcat pels presos polítics, entre els quals el president de l’entitat, Jordi Cuixart, del qui es llegeix una carta des de la presó de Lledoners. Els guardonats són Jordi Cabré (premi Sant Jordi de novel·la), Víctor García Tur (Mercè Rodoreda de contes), Núria Franquet (Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies), Maite Carranza (Joaquim Ruyra de narració juvenil), Carles Rebassa (Carles Riba de poesia), Pertty Pesonen (Internacional J. B. Cendrós). El premi Muriel Casals de comunicació el reben els empresaris de la comunicació Jaume Roures i Tatxo Benet pel seu compromís amb la transparència i la democràcia a través de diverses iniciatives.

La primera ministra britànica, Theresa May, supera per 200 vots contra 117 una moció de confiança. La moció va ser presentada per 48 diputats del seu propi partit Conservador, en desacord amb els termes del Brexit acordats per ella amb representants de la Unió Europea el 14 de novembre.

Cinc persones moren i 10 resulten ferides a Estrasburg quan un home dispara al públic de la fira de Nadal de la ciutat mentre crida "Al·lahu-àkbar" (‘Al·là és gran’). L’autor, que és abatut per la policia el dia 13, era un delinqüent habitual que s’havia convertit a l’islam radical.

El River Plate derrota per 3 a 1 el Boca Juniors a la final de la Copa Libertadores jugada a l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid. La Copa de Libertadores és el campionat de futbol de clubs més important d’Amèrica. La final jugada a Madrid és conseqüència de la violència desfermada entre els seguidors dels dos equips argentins, que va obligar a cancel·lar el partit del 25 de novembre, que s’havia de jugar a l'Estadio Monumental de Buenos Aires, posposar-lo i traslladar-lo a Madrid.

La Xina dona inici a la missió espacial Chang’e 4, la primera que té com a objectiu explorar la cara oculta de la Lluna. El coet Llarga Marxa 3B, llançat des de la base de Xichang, transporta un vehicle no tripulat que un cop es produeixi l’allunatge al cràter Von Karman, es desplaçarà per la superfície recollint dades que enviarà a la Terra. La missió també transporta un giny estàtic amb llavors dins d’un entorn artificial per dur a terme experiments sobre la biologia de les plantes.

La Unió Cristianodemòcrata elegeix la successora d'Angela Merkel com a presidenta del partit, càrrec que ocupava de feia 18 anys. La nova líder del partit conservador, Annegret Kramp-Karrenbauer, és la presidenta del land de Saarland, i s’imposa per 517 contra 482 vots a Friedrich Merz, cap del grup CDU/CSU al Bundestag. Kramp-Karrenbauer serà la candidata de la coalició a les eleccions del Bundestag de l’octubre de 2021. En cas de guanyar-les, succeirà Merkel a la cancelleria, que ha ocupat 16 anys.

Les càrregues dels Mossos contra els manifestants de la Plataforma Antifeixista Gironina causen diversos ferits entre policies, manifestants i periodistes. L’enfrontament es produeix quan els manifestants intenten entrar a la plaça 1 d’Octubre, on té lloc una concentració amb el lema "Unidos por la Constitución", convocada per la plataforma Borbonia amb el suport de Vox, el PP i Plataforma per Catalunya. A Terrassa, on Vox també convoca una manifestació, es produeixen càrregues policials i una diputada de la CUP resulta ferida.

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra confirma la condemna a 9 anys de presó per als cinc joves acusats de violació d’una noia als Sanfermines de 2016. La sentència és per abusos sexuals continuats i no per violació, i té el vot particular de dos dels cinc magistrats, que consideren que la condemna hauria de ser més llarga (14 anys i 3 mesos) perquè hi va haver intimidació i, en un cas, robatori.

Se celebren eleccions anticipades al Parlament d’Andalusia. El PSOE tornà a guanyar, però només amb 33 escons (14 menys que el 2015), seguit del PP (26, 7 menys), Ciudadanos (21, 12 més), la coalició d’esquerres Adelante Andalucía (17, 3 menys) i Vox, partit d’ultradreta que entra a la cambra amb 12 escons. Junts, els tres partits de dreta superen en 4 escons la majoria absoluta (55). La participació passa del 63,9% al 58,6%. El 22 de gener de 2019 pren possessió el nou govern de coalició d'Andalusia PP-Cs, que obté el suport de Vox. Presidit pel popular Juan Moreno Bonilla, l'executiu inclou sis consellers del PP i 5 de Cs.

Jordi Sánchez i Jordi Turull, dos dels líders de l’independentisme català empresonats per haver impulsat el referèndum d’autodeterminació de l’u d’octubre, comencen una vaga de fam. El motiu és protestar contra l’ajornament indefinit dels recursos d’empara presentats per la defensa dels presos polítics al Tribunal Constitucional contra la presó preventiva. Segons la defensa, l'ajornament té l’objectiu de dilatar al màxim el període en què el seu cas pugui ser assumit pel Tribunal Europeu dels Drets Humans. El dia 3 de desembre els consellers empresonats Josep Rull i Joaquim Forn s'afegeixen a la vaga de fam.

El fons de donacions creat el 8 de maig de 2017 per a sufragar multes i sancions contra persones jurídiques per defensar la causa independentista, se separa de les entitats fundadores ANC i Òmnium Cultural. El fons passa a dependre d’una nova entitat creada a propòsit, l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, que té com a presidenta i vicepresident els expresidents del Parlament de Catalunta Núria de Gispert i Ernest Benach.

El Parlament ucraïnès aprova la proposta del president, Petró Poroixenko, de declarar la llei marcial a les regions fronteres amb Rússia, a les mars Negra i d'Azov i a la frontera amb Moldàvia del 28 de novembre al 27 de desembre (30 dies). El motiu és la captura, per part de guardacostes russos, de tres vaixells de la marina ucraïnesa a la mar d’Azov, a prop de la costa de Crimea, que Rússia va annexar-se el 2014.

De la segona a la quarta setmana de novembre l’estat nord-americà de Califòrnia viu la pitjor onada d’incendis de què es té notícia. El pitjor dels focs es produeix al nord de l’estat, i afecta, entre altres poblacions, la ciutat de Paradise. Només en aquesta zona la superfície cremada és de més de 600 km², el nombre de víctimes mortals de 85, i hi ha més de 250 desapareguts i 50.000 evacuats. Els focs s’atribueixen a la sequera persistent, els vents càlids i les altes temperatures.

En més d’un miler de localitats de França comencen, el 17 de novembre, una sèrie de protestes contra la pujada dels preus dels carburants aprovada pel govern Macron per fer front al canvi climàtic. Les mobilitzacions dels centenars de milers dels anomenats “armilles grogues” per la seva indumentària, uneixen manifestants de tot l’espectre polític, són aparentment espontànies i no tenen un lideratge identificable. Es mantenen al llarg de més de dues setmanes i deriven sovint en enfrontaments violents amb la policia. El dia 2 a París hi ha més d’un centenar de ferits (part dels quals policies) i prop de 300 detinguts. El president Macron declara la violència “inacceptable” però al mateix temps insta el govern a negociar. El dia 4 de desembre el primer ministre, Édouard Philippe, suspèn durant sis mesos l’augment dels carburants i també els del gas i l’electricitat, i anuncia una propera consulta pública sobre impostos i despesa pública.

L’empresari basc Antonio Garamendi és elegit nou president de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) en substitució del català Joan Rosell, que acaba el segon mandat (2014-18).

El jutge Manuel Marchena retira la candidatura al Tribunal Suprem i al Consell General del Poder Judicial després que PP i PSOE arribin a un acord per renovar els càrrecs d'ambdós òrgans i el fessin públic el 12 de novembre. Marchena havia de substituir el jutge Carlos Lesmes, que acaba el mandat al desembre. La seva decisió és anunciada després que es difongui un missatge del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, on deia que aquest partit controlaria el Tribunal Suprem "pel darrere", en referència a la sala que ha de jutjar els presos polítics polítics independentistes.

Prop del 50% dels jutges de tot l’Estat espanyol, amb el suport dels presidents dels disset tribunals superiors de justícia, secunden la vaga convocada per les principals associacions de jutges i fiscals. És la segona vaga en un any després de la del 22 de maig, per reivindicar millores salarials, laborals i augment de plantilles per tal d'agilitzar el funcionament de la justícia. En aquesta ocasió també exigeixen un canvi en el sistema d’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial per despolititzar la justícia.

En una tardor amb les pluges més torrencials en anys a Catalunya, les comarques gironines són les més castigades. A Figueres, la zona on més plou, es recullen fins a 250 l/m² en dos dies. Durant el cap de setmana hi ha desbordaments de rius, inundacions i talls en una vintena de carreteres, els serveis d’emergències de la Generalitat atenen centenars de trucades i els bombers fan més de 300 sortides. Més de 50 persones han de ser evacuades.

Els científics reunits a Versalles en la 26a Conferència General de Pesos i Mesures aproven per majoria una nova definició del quilogram, que fins ara tenia com a referència el lingot de platí anomenat “Le Grand K”, conservat a Sèvres, prop de París, des del 1889. A partir d’aleshores s’ha deteriorat i resulta poc útil per als actuals mesuraments d’alta precisió. El nou sistema aprovat es basa en la propietat dels electroimants que relaciona el pes amb el corrent elèctric, invariable amb el pas del temps.

El Tribunal Suprem obliga el govern espanyol a retornar 1.350 milions d’euros destinats al manteniment del projecte Castor del 2014 i del 2015, quan ja estava clausurat, i que havien anat a càrrec de la factura dels consumidors. La sentència és el resultat d’un recurs interposat per la patronal CECOT.

La revista Nature publica un article de l’astrofísic Guillem Anglada i el seu equip en el qual anuncia el descobriment del segon exoplaneta més proper a la Terra, que orbita l’estrella de Barnard. L’estrella de Barnard b, com s’anomena l’exoplaneta, està classificada com a “superterra”. Té una massa tres vegades la de la Terra, i és possiblement de superfície rocosa.

La primera ministra britànica, Theresa May, anuncia un acord sobre el Brexit amb la Unió Europea i que té el suport del seu govern. El document preveu tant una sortida consensuada com discrepant en els diversos temes en el termini previst que finalitza el 29 de març de 2019. Després de l’anunci, té lloc la dimissió en cadena de diversos ministres i alts càrrecs del seu govern, entre els quals el secretari per al Brexit. El punt més contenciós afecta la qüestió de les duanes i la frontera amb Irlanda del Nord en cas de no acord, cosa que no satisfà un gran nombre de diputats conservadors i tampoc l’aliat del govern britànic, el DUP. Per la seva banda, la UE adverteix que no renegociarà el document.

El Tribunal de Comptes fa pública la sentència contra antics membres del govern català per la consulta del 9 de novembre de 2014. L’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau i sis persones més són condemnats a pagar 4,9 milions d’euros per ús indegut de fons públics.

Els caps d’estat i de govern d’una setantena d’estats commemoren conjuntament a París l’armistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial, una de les guerres més devastadores de la història, amb uns vint milions de víctimes mortals entre civils i militars. Entre d’altres, participen en les cerimònies la cancellera Angela Merkel i els presidents Emmanuel Macron, Donald Trump, Vladímir Putin, Recep Tayyip Erdogan. La primera ministra britànica Theresa May i la reina Elisabet II commemoren també a Londres la fi de la guerra. Les cerimònies del dia 11 culminen una setmana de commemoracions arreu del món, entre altres també a Austràlia, Nova Zelanda i l’Índia, antigues colònies britàniques.

Unes 10.000 persones es manifesten a Perpinyà en ocasió de la Diada de Catalunya Nord sota el lema “Sem Catalunya Nord. Fem Països Catalans”, bé que la commemoració pròpiament dita s’escau el 7 de novembre, data de la signatura del tractat dels Pirineus. L’edició d’enguany coincideix amb el final del Correllengua i té un caràcter molt més polític en afegir-s’hi l’Assemblea Nacional Catalana i la reivindicació dels presos polítics i exiliats.

Per 15 vots contra 13 el Tribunal Suprem determina que els clients s’han de fer càrrec de l’impost sobre la contractació de les hipoteques. Es reverteix, així, la sentència que el mateix tribunal va emetre el dia 16 d’octubre segons la qual el pagament corresponia als bancs, al contrari de com fins ara s’havia interpretat. El canvi de criteri del Suprem aixeca una onada de protestes i els bancs es revaloritzen a la borsa. El dia 9 entra en vigor un decret aprovat pel govern de Pedro Sánchez pel qual els bancs han de pagar les hipoteques (bé que no amb efectes retroactius).

L’assemblea general de la patronal Foment Nacional del Treball nomena Josep Sánchez Llibre nou president. Sánchez Llibre, candidat únic al càrrec, relleva Joaquim Gay de Montellà després de dos mandats (des del 2010).

La fiscalia general de l’Estat espanyol fa públics els càrrecs contra els dirigents independentistes per al judici de l'u d'octubre que ha de començar el gener de 2019. El ministeri públic acusa els presos polítics de rebel·lió, malversació i desobediència. Les penes més altes són per a Oriol Junqueras (25 anys de presó i inhabilitació), a les quals segueixen les de Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez (17 anys i inhabilitació), i les de Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa (16 anys i inhabilitació). A aquestes penes cal afegir-hi les que es demanen per als tres membres del govern de Puigdemont en llibertat provisional (7 anys per malversació i desobediència) i altres per als membres de la mesa. A banda, els quatre fiscals del Suprem també acusen l’excúpula dels Mossos d’Esquadra de rebel·lió (11 anys per al major Trapero i els seus dos subordinats immediats). Els anys de presó per als 18 processats sumen un total de 177.

El Tribunal Suprem del Pakistan absol la catòlica Asia Bibi del delicte de blasfèmia contra el profeta Mahoma a què la va condemnar un altre tribunal, argumentant la feblesa de les proves. La sentència del suprem desferma protestes arreu del país. La família, que rep amenaces, demana asil en diversos països occidentals. El 8 de maig de 2019 les autoritats pakistaneses anuncien que Asia Bibi és fora del Pakistan, i el mateix dia mitjans de comunicació revelen que es troba reunida amb la seva família al Canadà. 

El primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, inaugura a l’Estat de Gujarat (Índia) l’estàtua més alta del món (182 m), dedicada al líder de la independència, Sardar Vallabhbhai Patel. El monument, d'un cost de més de 400 milions d’euros, causa una gran controvèrsia. Els detractors el critiquen per ser una despesa innecessària i també pels perjudicis que la seva construcció ha causat a la població local.

700 mossos d’esquadra i 200 agents de la policia municipal protagonitzen una macrooperació al barri del Raval de Barcelona contra els narcopisos (habitatges ocupats per drogoaddictes i narcotraficants). En el curs de l’operació, que es preparava des de feia mesos, es detenen més de cinquanta persones, moltes d’elles pertanyents a organitzacions criminals de narcotraficants d'origen dominicà. Els veïns de Ciutat Vella feia mesos que protestaven contra l’augment dels narcopisos i de la criminalitat.

11 persones moren en un atemptat a una sinagoga de la ciutat nord-americana de Pittsburgh. L’autor és un franctirador que és ferit i detingut per la policia. És un dels pitjors atacs antisemites en la història dels Estats Units.

El Pavelló del Nou Congost de Manresa acull l’acte de presentació de la Crida Nacional per la República, l’espai independentista amb vocació transversal impulsat pel president a l’exili, Carles Puigdemont, que hi pren part des de Brussel·les a través d’una retransmissió per pantalla. El moviment és encapçalat també pel president efectiu, Quim Torra, que hi participa amb un discurs, i Jordi Sànchez, des de la presó de Lledoners a través d’una carta. El nou moviment, que ha de ser l’embrió d’un nou partit, admet la militància en d’altres i és previst que es dissolgui quan Catalunya hagi assolit la independència.

El laborista Michael D. Higgins guanya clarament les eleccions presidencials irlandeses amb el 56% dels vots, cosa que li permet un segon mandat de set anys. En la mateixa votació, s’aprova en referèndum eliminar de la Constitució la blasfèmia com a ofensa (65%).

L’autoritat italiana de la competència imposa a Apple i Samsung la primera multa per obsolescència programada. Acusa les dues tecnològiques de promoure actualitzacions del sistema operatiu dels telèfons mòbils que n'empitjoren el rendiment.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) rebutja el recurs de tres presos d’ETA contra l’acumulació de penes. Els presos havien demandat l’Estat espanyol perquè no els restava de les penes imposades els anys transcorreguts en presons franceses.

Per primer cop la Comissió Europea exigeix a Itàlia modificar el pressupost, que inclou partides com un salari mínim per als aturats, la baixada d’impostos, o el rebuig de l'endarreriment de l’edat de jubilació. Segons la CE mesures com aquestes van en contra de les directrius per a la reducció del deute públic (el més alt de la UE després del de Grècia). El primer ministre, Paolo Conte, respon que el govern italià no accepta introduir-hi canvis. El dia 19 la CE també va retornar el projecte de pressupost al govern espanyol, el qual, al contrari de l’italià, accepta modificar-lo. Després de quasi dos mesos de bloqueig, el 18 de desembre ambdues parts acorden passar del dèficit del 2,4% que exigia Itàlia al 2,04%.

Les autoritats xineses, amb el president Xi Jinping al capdavant, inauguren el pont més llarg del món per al transport per carretera, que sobre el Mar de la Xina uneix Hong Kong, Macau i la ciutat de Zhuhai, a la Xina continental (55 km). L’obra, que inclou la construcció de diverses illes artificials, ha trigat quasi 10 anys en completar-se, redueix el trajecte d’unes 4 hores a uns 30 minuts. El cost ha estat d’uns 15 mil milions d’euros.

Prop de 700.000 persones es manifesten a Londres contra la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea (Brexit), resultat del referèndum de 2016. Els manifestants reclamen un nou referèndum sobre l’acord final de sortida, resultat de les negociacions entre el govern britànic i les institucions de la UE.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ordena al govern polonès suspendre “immediatament” la llei aprovada el 20 de juliol que avançava l’edat de jubilació dels jutges del Tribunal Suprem dels 70 als 65 anys. El Tribunal dona la raó a l’oposició i a molts jutges que argumentaven que la llei afavoria la designació de jutges lleials al govern del partit Llei i Justícia. El dia 21 de novembre el govern retira la llei i reinstaura els jutges cessats.

André Hebbelinck, delegat del govern de Flandes a Espanya, perd l’estatut diplomàtic a causa de les crítiques del seu president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, a l’actitud repressiva del govern espanyol contra l’independentisme català. El 16 de novembre el primer ministre de Flandes, Geert Bourgeois, ordena el retorn de Hebbelink. El 17 d'octubre, a instàncies del govern espanyol també és destituït el cònsol honorari (el cinquè en poc més d’un any) de Grècia a Barcelona, Fernando Turró, per haver participat en la darrera manifestació de l’11 de Setembre. En aquests cessaments hi té un protagonisme indiscutible el ministre d’Afers Estrangers espanyol Josep Borrell.

Des de San Pedro Sula (Hondures) milers de persones emprenen una marxa cap als Estats Units, fugint de la inseguretat i de la violència. Els dies següents, a mesura que avancen, se’ls va afegint gent d’altres països centreamericans amb una problemàtica semblant. La marxa arriba el dia 27 al sud de Mèxic, on el govern els ofereix assistència i permisos temporals de residència i de treball. Dies abans el president nord-americà Donald Trump adverteix que està disposat a utilitzar la força militar per tal d'impedir l’entrada dels emigrants.

Joan Reñé, alcalde de Fondarella (Pla d’Urgell), dimiteix del càrrec de president de la Diputació de Lleida, que ocupava des del 2011. Reñé, del PDeCAT, està sent investigat per la suposada participació en una trama de corrupció. El dia 18 l'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, també del PDeCAT, substitueix Reñé al front de la diputació.

El govern de la regió autònoma de Xinjiang, a la República Popular de la Xina, aprova una llei per la qual s’unifiquen una sèrie de mesures anteriors per a la reeducació forçosa de la població autòctona de religió musulmana. Aquests centres “contra l’extremisme” imparteixen als interns xinès mandarí, lleis xineses, formació professional i “educació del pensament”. A la regió hi ha prop d’un milió de detinguts relacionats amb la dissidència uigur i altres ètnies no xineses que el govern denuncia com a terroristes.

Tretze persones moren a conseqüència de les intenses pluges al sector de llevant de Mallorca, les més greus en trenta anys. La població més afectada és Sant Llorenç des Cardassar, on en poques hores cauen 257 litres per m² i s'hi produeixen gairebé totes les morts, llevat de dues al municipi d'Artà. La torrentada provinent de les muntanyes causa importants destrosses al nucli. Més de cent persones són evacuades.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, veta la presència del president de la Generalitat, Joaquim Torra, a la reunió de la Unió per la Mediterrània que se celebra a Barcelona. Borrell vol evitar que es doni ocasió al cap de govern català per “vilipendiar Espanya”. El dia 11 Joaquim Torra envia als assistents a la reunió el discurs que tenia previst i on defensa l’autodeterminació de Catalunya i reclama la llibertat dels presos polítics.

El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga des de l’inici de 2017 una quarantena de persones (la majoria funcionaris de la Generalitat) per rebel·lió i sedició en relació amb l’1 d’octubre, retira aquestes acusacions. El jutge (que manté la investigació per malversació) addueix que no veu indicis de rebel·lió i sedició i que no li correspon investigar aquests delictes.

Se celebra a Tarragona el 27è Concurs de Castells, una de les cites castelleres més importants. La Colla Vella de Valls guanya per primera vegada en 18 anys, imposant-se amb un 4 de 9 i un 2 de 8 nets descarregats i un 3 de 10 amb folre i manilles carregat. Els Castellers de Vilafranca, que ocupaven la primera posició des de l’any 2000 queden en segon lloc descarregant el 3 de 10 i la torre de 9, i carregant la torre de 8 neta. En tercer lloc queden els locals, els Xiquets de Tarragona, amb un 5 de 9 amb folre i un 9 de 8 descarregats i un 3 de 10 amb folre i manilles carregat.

La Fundació Josep Carreras inaugura a Badalona el nou campus de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia. Participat per l’Institut Català d’Oncologia, l’Hospital Germans Trias i Pujol (al costat del qual té la seu el nou centre) i la Universitat Autònoma de Barcelona, és el tercer campus impulsat per la Fundació, i és previst que se situi al capdavant dels centres europeus per a l’estudi i el tractament d’aquesta i altres malalties malignes de la sang. L’anunci coincideix amb el nomenament de l’oncòleg Manuel Esteller com a nou director de l’Institut contra la Leucèmia.

El Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia dona la raó a l’Iran en el litigi amb els Estats Units, i insta aquest país a aixecar les sancions al comerç internacional almenys pel que fa a béns qualificats d’”humanitaris”, com ara aliments o medicines. Per cursar la denúncia el govern iranià va invocar el tractat d’amistat del 1955 (anterior a la revolució islàmica de 1979), que acceptava l’arbitratge del TIJ en casos de disputa entre ambdós països.

Barham Salih, de la Unió Patriòtica del Kurdistan, és nomenat nou cap d’Estat de l’Iraq. Salih relleva Fuad Masum del càrrec, amb atribucions bàsicament cerimonials. L’ordenament polític posterior a l’enderrocament de Saddam Husayn (2003) estableix que el president de l’Iraq ha de ser sempre kurd, el cap de govern un àrab xiïta i el portaveu del govern un àrab sunnita.

Vingudes d’arreu de Catalunya, unes 180.000 persones es manifesten a Barcelona per commemorar el referèndum de l’u d’octubre amb una marxa des de la plaça de Catalunya fins al Parlament. A banda d’homenatjar la votació i els ferits en la repressió, reivindicar l’autodeterminació, condemnar la violència policial, els presos i exiliats, amplis sectors reclamen al govern català una acció més decidida per implantar la República. Un miler dels manifestants es desplacen a la comissaria de la Via Laietana, on increpenen la Policia Nacional enmig d'aldarulls que acaben amb enfrontaments amb els mossos d’esquadra. Després que la manifestació es desconvoqui, es produeixen nous xocs amb els mossos al davant del Parlament. A banda de Barcelona, hi ha mobilitzacions en moltes poblacions de Catalunya.

En el curs d’una visita oficial a Alemanya el president turc Recep Tayyip Erdogan inaugura una gran mesquita a la ciutat de Colònia. La construcció la impulsa DITIB, la principal organització islàmica d’Alemanya, amb estrets lligams amb el govern turc. A l’acte hi assisteixen manifestants a favor i en contra, els quals acusen Erdogan de dictador.

Un terratrèmol de magnitud 7,5 amb l’epicentre a 10 km de la costa provoca un tsunami devastador a la part central de l’illa de Cèlebes (Indonèsia), amb més de 2.000 morts, segons dades oficials de dos dies després de la catàstrofe. La població més afectada és la ciutat de Palu, on durant les hores següents es registren nombroses rèpliques.

La Junta Rectora de l'Institut Ramon Llull, presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i formada, entre d'altres, per la consellera de Cultura, Laura Borràs, la consellera de Cultura balear, Fani Tur, i el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, formalitza el nomenament de Iolanda Batallé com a nova presidenta de la institució. Batallé, la primera dona a ocupar el càrrec (efectiu des de l'endemà) succeeix Manuel Forcano, que va estar al front de l'IRL des del 2014.

En l’assemblea general dels bisbes alemanys celebrada a Fulda (Hessen), el cardenal Reinhard Marx demana públicament perdó pels abusos d’eclesiastics a menors. Aquesta disculpa té lloc després d’haver-se conegut un estudi segons el qual entre 1946 i 2014 més de 1.600 clergues catòlics alemanys haurien comès abusos a uns 3.600 menors.

Dues de les més prestigioses revistes científiques, Nature i New England Journal of Medicine, presenten estudis amb tres pacients amb lesió medul·lar que han tornat a caminar (amb l’ajut de crosses), gràcies a implants que recuperen els senyals elèctrics que el cervell envia als músculs de les cames. Tot i que aquesta tècnica és en fase experimental, està sent desenvolupada a diversos centres, entre els quals l’Institut Guttman de Catalunya.

Convocades per l’ANC i Òmnium Cultural, prop de 15.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es manifesten davant la seu del Departament d’Economia, a Barcelona. Els manifestants recorden la manifestació espontània del 20 de setembre de 2017, quan unes 40.000 persones van protestar de manera pacífica contra la irrupció a la seu del departament de la Guàrdia Civil, que cercava documentació sobre el referèndum de l’u d’octubre. Com a resultat d’aquella manifestació els líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, van ser acusats de rebel·lió i empresonats. A banda, catorze persones van ser detingudes (sis d’elles empresonades dos dies) i el jutjat número 13 de Barcelona els va declarar investigats (sense que se’ls hagi concretat el motiu).

La ciutat austríaca de Salzburg acull els dies 19 i 20 de setembre la reunió de caps d’estat i de govern de la Unió Europea (Consell Europeu), sota el president de torn, Sebastian Kurz. Els temes debatuts són el Brexit, en el qual els líders europeus s’oposen a la proposta britànica de lliure circulació de béns però no de persones (pla Chequers), i la qüestió de la frontera entre la República d’Irlanda amb Irlanda del Nord; la crisi migratòria, sobre la qual s’acorden aliances amb països tercers com Egipte; i la seguretat, amb acords per al reforçament de la vigilància de les fronteres exteriors (Frontex) i interior, i la lluita contra la ciberdelinqüència, entre d’altres.

El jutge belga de Gant rebutja extradir el raper Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtonyc, reclamat per la justícia espanyola sota les acusacions d’enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces. El jutge belga considera que les cançons del raper no es poden considerar delicte i s’emmarquen en la llibertat d’expressió.

El tifó Mangkhut, un dels més violents en dècades, provoca una cinquantena de morts i grans destrosses a Luzon i altres illes del nord de les Filipines. Posteriorment avança cap a Hong Kong, Macau i la Xina continental, on prop de 2,5 milions de persones són evacuades a la província de Guangdong. Al llarg dels dies 17 i 18 disminueix la intensitat, convertint-se en una tempesta tropical. Per les mateixes dates l’huracà Florence causa més de 30 morts a Carolina del Nord i altres estats del sud-est dels Estats Units.

El Congrés dels Diputats aprova exhumar el cos de Francisco Franco del Valle de los Caídos, el mausoleu que el dictador va erigir després de la Guerra Civil. És un dels compromisos contrets pel govern de Pedro Sánchez en relació amb la memòria històrica. El decret rep 172 vots a favor i 164 abstencions, les quals corresponen als diputats de PP i Ciudadanos.

Per 438 vots a favor, 226 en contra i 39 abstencions, l’Europarlament aprova la reforma de la directiva sobre drets d’autor, que afecta sobretot la citació de continguts i l’enviament d’enllaços. Amb la reforma s’obligarà a proveïdors d’internet tals com Google o Facebook a identificar-los, i els autors o creadors dels continguts podran reclamar que se’ls compensi econòmicament per citar-los o enllaçar-los. Nombrosos ciberactivistes consideren que la reforma obre la porta a la censura i a coartar la llibertat d’expressió.

Les institucions i els ciutadans de Catalunya celebren el seu Dia Nacional, l'Onze de Setembre, aquest any marcat per l’empresonament i l’exili dels membres del govern de la Generalitat, d’activistes i de diputats independentistes. A l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, presidida pel president Quim Torra, hi assisteixen representants de les principals institucions i dels partits polítics, llevat de la CUP, el PP i Ciutadans. Aquest partit convoca un acte a la plaça del Rei de Barcelona per denunciar l’exclusió de què, segons ells, són objecte els unionistes per part del govern català. A la tarda té lloc la gran manifestació independentista que, com cada any des del 2012, convoca al voltant d'un milió de persones. En aquesta ocasió, l’espai on té lloc és a l’avinguda Diagonal de Barcelona sota el lema "Fem la República Catalana".

El govern dels Estats Units ordena el tancament de la delegació de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina a Washington. És un pas més en l’alineament de l’administració Trump amb l’estratègia de confrontació del govern israelià, presidit per Benjamin Netanyahu, en el conflicte, després de traslladar l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem. Al mateix temps, el conseller de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Bolton, amenaça el Tribunal Penal Internacional (TPI) amb sancions si jutja accions de guerra nord-americanes a l’Afganistan i crims de guerra d’Israel contra els palestins en els enfrontaments a Gaza.

Més de 800 persones són detingudes a diverses ciutats de Rússia en manifestacions contra els plans del govern d’allargar l’edat de jubilació, en les quals hi ha també nombrosos ferits. Les protestes van començar al juliol, i malgrat que el president Putin va aconseguir suavitzar-les a finals d’agost, les protestes continuen els mesos següents. El govern preveu que el 2036 els homes es retirin als 65 anys i les dones als 60. L’esperança de vida a Rússia és de 66 anys per als homes i 77 per a les dones.

Un tribunal de Turquia sentencia a més de quatre anys de presó Selahattin Demirtas, líder del partit prokurd HDP. Demirtas, que va ser tercer en les eleccions presidencials del juny, és a la presó des del 2016 sota l’acusació de propaganda terrorista, per la qual ara és condemnat.

En la reunió de la Junta de Seguretat el conseller d’Interior, Miquel Buch, i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, acorden integrar els Mossos d’Esquadra al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), demanda que va prendre força especialment arran dels atemptats a Barcelona i Cambrils de l'agost de 2017. En la reunió també es tracta sobre la polèmica dels llaços grocs a l’espai públic.

Xavier Domènech, líder i portaveu de Catalunya en Comú Podem al Parlament de Catalunya dimiteix de tots els càrrecs polítics. Addueix motius personals per a la seva decisió.

Onze persones moren i més de 300 resulten ferides al pas del tifó Jebi per l’oest del Japó, el més greu al país en 25 anys. Kyoto i Osaka són les ciutats més afectades, amb nombrosos danys als transports terrestres, els aeroports i el subministrament elèctric. Format a finals d’agost, passà per Taiwan el 2 i 3 de setembre i hi causà 5 morts. Un dia després (5 de setembre) un terratrèmol d'intensitat 6,7 causa una desena de morts i una quarantena de desapareguts a Hokkaido, l'illa de més al nord del Japó.

Un incendi destrueix totalment el Museu Nacional de Rio de Janeiro, construït el 1818 i on es conservaven uns 20 milions de peces corresponents als àmbits de la història natural, l'antropologia i l’època colonial.

Alternativa per Alemanya (AfD), Pegida i altres partits i moviments d’ultradreta es donen cita en una gran manifestació a Chemnitz (Saxònia) amb motiu de l’apunyalament mortal d’un ciutadà alemany per part d’un immigrant irregular iraquià el 27 d’agost, després del qual es van produir incidents violents protagonitzats per neonazis. La gran manifestació xenòfoba del dia 1 a la ciutat és contestada per una altra mobilització de signe contrari a la mateixa ciutat, on participen també milers de persones. Malgrat el gran desplegament policial, 18 persones resulten ferides.

Visa pour l’Image, el festival de fotoperiodisme celebrat a Perpinyà i un dels més importants del món, omet en la seva edició de 2018 qualsevol imatge sobre l’u d’octubre i el procés català en general. Per contrarestar aquesta absència s'organitzen diverses exposicions a la ciutat amb més de 600 fotografies del procés. Aquesta 30 edició de Visa pour l’Image se celebra de l’1 al 16 de setembre.

Aleksandr Zakhàrtxenko, primer ministre i un dels caps de l’autoproclamada República del Donetsk, que manté una guerra de separació amb el govern de Kíev, mor en un atemptat amb bomba a la ciutat de Donetsk. Rússia, que dona suport al moviment separatista, acusa el govern ucraïnès d’estar al darrere de l’atemptat.

El regidor Fèlix Larrosa pren possessió de l’alcaldia de Lleida un dia després que la militància del PSC de la ciutat l’elegeixi per al càrrec. Larrosa substitueix Àngel Ros, el qual va renunciar com a paer en cap després de 14 anys per ocupar l’ambaixada d’Espanya a Andorra el 20 d'agost.

Nicolas Hulot, ministre del govern francès presidit per Emmanuel Macron, dimiteix del càrrec. Hulot, que anuncia la decisió per ràdio abans d’haver-ho comunicat al govern, la justifica per la manca d’acció de l’executiu en els temes que ell considera importants. El dia 4 de setembre la ministra d'Esports, Laura Flessel, dimiteix també del càrrec per motius personals.

Representants dels governs català, andorrà i francès formalitzen al Centre d’Interpretació de Comapedrosa (Andorra) la creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, que uneix els parcs naturals de l’Alt Pirineu (Catalunya), el de la Vall de Sorteny i el Comunal de Comapedrosa (Andorra) i el regional dels Pirineus de l’Arieja (Estat francès). El parc, de més de 428.000 hectàrees i amb la Pica d’Estats com a màxima altura, comprèn 158 municipis, 15 de catalans, dos d'andorrans i 141 de francesos, i uneix tres zones protegides en un dels espais transfronterers amb una de les biodiversitats més riques d’Europa.

L’Eurogrup i el govern grec posen fi oficialment a 8 anys de rescat del deute grec. En aquest temps, Grècia ha rebut en tres trams més de 300 mil milions d’euros per fer front al deute públic en canvi d’aplicar dràstiques mesures d’austeritat que han donat lloc a greus tensions socials. A banda de l’últim tram del rescat (15 .000 milions d’euros), s’aprova una moratòria de deu anys per al venciment i el retorn dels préstecs i el pagament dels seus interessos. Grècia es compromet a mantenir un superàvit del 3,5% del PIB fins al 2022 i a complir a partir d’ara els requisits fiscals de la UE.

S’inicia la recuperació de les restes de prop d’un centenar de víctimes de la repressió franquista a la fossa 112 del cementiri de Paterna (l'Horta), conegut amb el malnom de “El paredón de España”, ja que la dictadura hi afusellà i hi enterrà unes 2.000 persones. Es tracta d’una de les accions més importants de recuperació de la memòria històrica al País Valencià.

En complir-se un any de l’atemptat terrorista del 17 d’agost de 2017, Barcelona ret homenatge a les 16 víctimes dels atemptats. Els seus familiars i les autoritats catalanes, encapçalades per l’alcaldessa Ada Colau i el president de la Generalitat Quim Torra, dipositen una ofrena floral al mosaic de Joan Miró de la Rambla, on van començar els atropellaments. El rei d’Espanya s’uneix a l’acte institucional a la plaça de Catalunya. Destaca l’absència del president del govern espanyol Pedro Sánchez. L’únic parlament el fa la periodista Gemma Nierga, que és increpada per grups espanyolistes (els quals protagonitzen també altres incidents) per utilitzar el català. També és motiu de polèmica una gran pancarta a la plaça de Catalunya rebutjant la presència de Felip VI. El mateix dia, Òmnium Cultural i l'ANC convoquen davant la presó de Lledoners un acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils i els cossos d'emergències, bombers i mossos d'esquadra. A Lledoners hi ha empresonat Joaquim Forn, titular d'Interior durant els atemptats.

Més de 300 mitjans de comunicació dels Estats Units alerten del que qualifiquen de “guerra bruta” del president Donald Trump contra els mitjans de comunicació, les desqualificacions del qual, sobretot a través de les xarxes socials, instigarien a la violència contra els periodistes i amenaçarien la llibertat d’expressió. La campanya, inciada pel Boston Globe, la segueixen la pràctica totalitat de grans diaris nord-americans, amb algunes excepcions com ara el Wall Street Journal, i és també secundada per alguns mitjans de fora dels Estats Units, com el britànic The Guardian.

S’enlaira amb èxit a cap Canaveral (Florida, Estats Units d’Amèrica) la sonda Parker de la NASA en direcció al Sol. És la primera missió dirigida a la corona del Sol, on ha d’arribar el mes de novembre. A partir de llavors és previst que orbiti al voltant de l’astre 24 vegades fins al 2025, recollint-ne dades.

Després de quatre dies d’avanç ininterromput, els bombers aconsegueixen estabilitzar un gran incendi forestal que afecta més de 3.000 hectàrees, la major part al municipi de Llutxent (la Vall d’Albaida). El causant del foc va ser un llamp, i unes 3.000 persones han estat desallotjades.

L'etarra Santiago Arrospide Sarasola, més conegut per Santi Potros, surt de la presó de Topas, Salamanca, després de passar 31 anys  empresonat. Santi Potros, condemnat a més de 3.000 anys de presó, va ser el membre de la cúpula d’ETA que va organitzar l’atemptat d’Hipercor, a Barcelona el 1987, en el qual van morir 21 persones.

Un terratrèmol de magnitud 6,9 provoca més de 250 morts a l’illa de Lombok (Indonèsia), a l’est de Bali. Prop de 20.000 persones s'han quedat sense llar. La setmana anterior (29 de juliol), un primer sisme d’intensitat 6,4 va provocar 16 morts a la mateixa illa. Els tres dies següents es produeixen més de 350 rèpliques, la més forta de les quals el dia 9, d'una intensitat entre 5,9 i 6,2.

El president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luis, no assisteix a una recepció al palau de l’Almudaina (Palma) convocada pels reis d’Espanya. En una carta del 31 de juliol, De Luis justifica el rebuig a la invitació per l’existència de presos polítics, avalada pel discurs de Felip VI el 3 d’octubre de 2017.

Els taxistes de Barcelona desconvoquen la vaga que van començar el 25 de juliol. Durant els vuit dies de mobilitzacions el seguiment massiu provoca greus interferències en la mobilitat i alguns incidents violents. L’origen del conflicte es troba en la suspensió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’ordenança municipal que regulava l’activitat dels vehicles de lloguer amb conductor (VTC) d’empreses com Uber o Cabify, que els taxistes consideren competència deslleial. Les protestes s’estenen a tot l’Estat, especialment a Madrid. Les converses entre representants dels sectors i el Ministeri de Foment, tot i que no han resolt el conflicte, han pactat una treva per continuar negociant al setembre.

181 militars a la reserva (entre els quals 30 generals) signen un manifest on demanen respectar la memòria de Franco pel que consideren “atacs permanents” al dictador, especialment el projecte d’exhumar les seves restes del Valle de los Caídos.

El president de la Generalitat Carles Puigdemont arriba a Bèlgica, on s’incorpora a la residència de Waterloo per activar-hi el Consell de la República Catalana des de l’exili. Durant quatre mesos Puigdemont ha estat retingut a Alemanya fins que els jutges alemanys han descartat el delicte de rebel·lió pel qual els tribunals espanyols en reclamaven l’extradició.

Per segon cop el Tribunal Suprem denega la llibertat sol·licitada pels processats per rebel·lió Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Segons el tribunal, la sentència del jutge de Schleswig-Holstein que descarta rebel·lió per al president Puigdemont no té cap incidència. El mateix dia, els consellers empresonats Rull, Romeva i Bassa se sumen a la petició de Junqueras, Sànchez i Cuixart perquè el grup de detencions arbitràries de l'ONU es pronunciï sobre el seu cas.

Un equip d’investigadors italians detecta per primer cop l’existència d’aigua líquida a Mart a partir de dades obtingudes pel radar MARSIS, de la missió Marx Express, de l’Agència Espacial Europea (ESA). Es tracta d’una mena de llac d’uns 20 km de diàmetre i unes desenes de centímetres de fondària sota la superfície glaçada del pol sud del planteta. El gran nombre de sals que conté fan possible l’estat líquid de l’aigua malgrat les baixes temperatures, molt inferiors als 0ºC.

Els tripulants de cabina de l’aerolínia Ryanair d’Espanya, Portugal i Bèlgica comencen una vaga  per als dies 25 i 26 en protesta per les condicions laborals que afecta el 12% dels vols. El dia abans (24 de juliol) els sindicats desconvoquen la vaga del personal de terra d’Iberia a l’aeroport del Prat els dies 27 i 28 de juliol i 3 i 4 d’agost per continuar negociant. El mateix dia 25 comença una vaga de 48 hores dels taxistes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que afecta especialment el Prat. El col·lectiu protesta contra la suspensió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del reglament de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que restringeix les llicències als taxis de lloguer amb conductor.

El Pakistan celebra eleccions parlamentàries que donen com a guanyador el Moviment per a la justícia del Pakistan (PTI) liderat per l’exestrella del criquet Imran Khan, que supera els dos grans partits tradicionals: la Lliga Musulmana i el Partit Popular. Tanmateix, el TPI no arriba a una majoria còmoda, cosa que l’obliga a iniciar negociacions per formar govern. Tant la campanya com les eleccions han estat dominades per la violència, amb alguns dels pitjors atemptats en anys. El 17 d'agost el parlament elegeix Khan primer ministre, que és investit l'endemà.

L’exèrcit israelià du a terme una operació de rescat de 422 cascos blancs (cos de voluntaris creat el 2013 que actua en tasques humanitàries a Síria) bloquejats en una ofensiva del règim d’Al-Assad, que els considera prorebels. Els voluntaris i les seves famílies són traslladats a Jordània via els Alts del Golan, que Israel controla. L’operació es du a terme a petició dels EUA, la Gran Bretanya i altres estats europeus.

El Partido Popular tria en eleccions primàries el successor de Mariano Rajoy al capdavant del partit. Amb el 57,2% dels vots s'imposa clarament el secretari de comunicació, Pablo Casado, a l'exvicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría (42%).

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, aixeca l’estat d’emergència imposat el juliol de 2016 després de l’intent de cop d’estat frustrat. Renovat set vegades, durant aquests dos anys s’ha dut a terme una purga de funcionaris, militars i jutges i unes 70.000 persones, entre els quals periodistes, opositors i activistes pels drets humans, han estat empresonades.

La Unió Europea i el Japó signen un acord que crea una gran àrea de lliure comerç d’uns 640 milions de consumidors. L’Economic Partnership Agreement (EPA) elimina gran part dels aranzels vigents d’ambdues economies, especialment en el sector agroalimentari, cosa que té un potencial efecte beneficiós per a Catalunya.

Un equip d’astrònoms de la Carnegie Institution for Science confirmen la descoberta de 12 llunes que orbiten Júpiter, una de les quals, anomenada Valetudo, és qualificada d’”estranya” per les propietats de la seva òrbita. L’observació dels satèl·lits va ser feta el març de 2017 des del telescopi Blanco de Cerro Tololo (Xile) durant la cerca d’un hipotètic novè planeta al límit del sistema solar.

149 persones moren i unes 180 resulten ferides a la ciutat de Mastung, al sud-oest del Pakistan. L’atac, perpetrat per un terrorista suïcida i reivindicat per l’anomenat Estat islàmic, té lloc durant un acte de campanya per a les eleccions del 25 de juliol i és el més mortífer en quatre anys.

El Tribunal Superior del land alemany de Schleswig-Holstein respon a la segona petició d'extradició del president Carles Puigdemont cursada per la fiscalia a instàncies del jutge espanyol Pablo Llarena. La resolució del tribunal declara l'extradició per malversació "acceptable" i l'extradició per rebel·lió "inacceptable". L'advocat de Puigdemont recorre la resolució al Tribunal Constitucional alemany.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena suspèn dels càrrecs públics els diputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, tots ells processats per rebel·lió. Només Toni Comín (a l’exili com Puigdemont) té encara possibilitat de recurs. Llarena aplica amb aquesta mesura l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal. Des del govern de la Generalitat de Catalunya es critica la decisió, ja que l’aplicació d’aquest article està previst només en casos de terrorisme.

David Davis, ministre britànic per al Brexit, dimiteix del càrrec tres dies després que el govern britànic tanqui el document que fixa les posicions britàniques per a la sortida de la Unió Europea. Segons Davis, assumint aquestes propostes el govern de Theresa May es posa en una situació de feblesa en les negociacions amb la Unió Europea. Hores després dimiteix el ministre d'Afers Estrangers, Boris Johnson.

En una cimera a Asmara, la capital d’Eritrea, el primer ministre d’Etiòpia, Abiy Ahmed, i el president d'Eritrea, Isaias Afwerki, acorden posar fi a un conflicte que ha enfrontat 20 anys els dos països. El conflicte té l’origen en els desacords pels territoris fronterers, especialment la ciutat de Badme. El 2012 el Tribunal Internacional de Justícia emeté una sentència que Etiòpia no reconegué. Amb el nou acord, Addis Abeba la reconeix i els dos estats anuncien el restabliment de relacions diplomàtiques.

El mateix dia que entren en vigor els impostos dels Estats Units sobre les importacions xineses de ferro i acer, la Xina respon gravant productes agrícoles nord-americans. El valor dels aranzels és d’uns 34 mil milions de dòlars per banda. Rússia, el Canadà i la Unió Europea també es veuen afectades per la política proteccionista dels Estats Units i el govern rus anuncia que gravarà productes nord-americans.

Per 318 vots en contra i 278 vots a favor i 31 abstencions, l'Eurocambra rebutja la proposta de normativa sobre drets d'autor aprovada per la Comissió Europea. La normativa suscita nombroses crítiques pel que es consideren greus vulneracions de la llibertat d'informació. Entre les reaccions de més ressò hi ha la de nombrosos voluntaris de la Wikipedia, que en dies anteriors han protestat tancant algunes de les versions (entre les quals la Viquipèdia). És previst que al setembre reprenguin les negociacions per a l'elaboració d'un nou text.

L’Eurocambra aprova per 397 vots a favor, 207 en contra i 62 abstencions la directiva per la qual els governs amb circumscripció única amb més de 35 escons puguin limitar d’entre el 2 i el 5% la representació a l’Eurocambra. Si aquest fos el cas a l’Estat espanyol, partits com el PDeCAT o ERC tindrien moltes dificultats per aconseguir representació. La directiva s’aplicaria a partir del 2024.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, endureix les mesures antiimigració per evitar la dimissió del ministre de l'Interior, Horst Seehofer. Seehofer és també el líder de la bavaresa Unió Socialcristiana (CSU), soci tradicional de la Unió Cristianodemòcrata (CDU). A canvi de mesures com la creació de camps d'internament de migrants i el reforçament dels controls fronterers amb Àustria, Merkel manté la CSU al govern.

Els primers resultats de les eleccions presidencials mexicanes de l'1 de juliol donen un clar avantatge al candidat de l'esquerra, Andrés Manuel López Obrador. Amb més del 50% dels vots, Obrador, del Movimiento de Regeneración Nacional (MORENA) se situa clarament per davant dels seus rivals: José Antonio Meade, del Partido Revolucionario Institucional (PRI) i Ricardo Anaya, del Partido de Acción Nacional (PAN), que reconeixen la derrota. Durant la campanya electoral més de 130 persones moren en assassinats relacionats amb els comicis.

Es col·loca la Creu gloriosa a la façana de la Passió de la Sagrada Família, peça amb què es conclou aquesta part del temple. La Creu, prevista en els plànols d'Antoni Gaudí, fa 7,5 metres d'alt i pesa 18 tones.

Acaben els Jocs Mediterranis de Tarragona (22 de juny - 1 de juliol), marcats per incidents diversos: a més dels problemes en algunes instal·lacions i d’organització, s’han fet notar la baixa assistència de públic i les polèmiques relatives al repartiment d’entrades, i a les acusacions de marginació del català i la cultura catalana. En el terreny esportiu, Itàlia és el país que aconsegueix més medalles (156, 56 de les quals d'or), seguit d’Espanya (122, 38 d’or) i Turquia (95, 31 d’or). Dels esportistes dels Països Catalans han obtingut medalles les nedadores Mireia Belmonte, Jèssica Vall, Lidón Muñoz i la triatleta Anna Godoy, a més de diversos integrants dels equips estatals femenins d'handbol, waterpolo, bàsquet i relleus 4x100 i dels equips masculins de futbol i bàsquet.

Barcelona Energia, primera operadora elèctrica municipal, comença a subministrar electricitat a edicificis públics. La nova central s’autoabasteix de la incineradora de Sant Adrià de Besòs i de la planta de biogàs de l'abocador del Garraf. És previst que d'aquí a uns mesos l’oferta s’estengui a particulars.

Un acord d'última hora tanca la cimera sobre immigració de la Unió Europea. En el comunicat final els estats membres es comprometen a repartir més equitativament els migrants, reforçar les fronteres exteriors i modificar la política d'asil. Els estats membres també podran obrir, de manera voluntària, centres d'internament per a la classificació de migrants il·legals.  La cimera, que inicialment havia de tractar el Brexit, té com a protagonistes Angela Merkel, que alerta que, de la solució de la crisi migratòria, en depèn el futur de la UE, i el primer ministre italià, Giuseppe Conte, que inicialment bloqueja el comunicat exigint més suport europeu per a Itàlia.

La petroliera Repsol compra per 750 milions d’euros les centrals hidroelèctriques i centrals de cicle combinat de l’empresa Viesgo, incorporant també una cartera de prop de 750.000 clients. Amb aquesta operació Repsol entra de ple en el mercat elèctric.

Francesc Reynés, president de Gas Natural Fenosa, anuncia el nou nom de la companyia, que passa a ser Naturgy. El canvi vol ser indicatiu de l'aposta energètica integral, no únicament centrada en el gas. L'empresa, creada el 1843, ha adoptat diversos noms al llarg de la seva història.

El Senat espanyol aprova declarar oficialment La Graciosa vuitena illa habitada de l'arxipèlag de les Canàries. Habitada des de fa més d'un segle, a La Graciosa viuen unes 750 persones que des de fa més d'una dècada reivindiquen ser reconeguts i una administració pròpia. El canvi d'estatus ha de ser recollit en la modificació de l'Estatut d'Autonomia.